“I això, de quin color és?” és una de les preguntes més repetides que em fan quan dic que soc daltònic.

“I això, de quin color és?” neix de la ràbia, de la impotència i de la frustració d’estar sempre corregit.

"I això, de quin color és?” és la llibertat de sortir al carrer a buscar els meus propis colors, sense que ningú em contradigui.